Publicado por

Disseny d’interacció: videocomunicació – Sketch

Publicado por

Disseny d’interacció: videocomunicació – Sketch

Principals característiques de la proposta: – Vidio és una aplicació de videocomunicació que permet realitzar trucades casuals o meets d’empresa. D’això se’n…
Principals característiques de la proposta: – Vidio és una aplicació de videocomunicació que permet realitzar trucades casuals o meets…

Principals característiques de la proposta:

Vidio és una aplicació de videocomunicació que permet realitzar trucades casuals o meets d’empresa. D’això se’n diu “tindre un vidio”.

– Permet afegir i treure contactes de la trucada en temps real.

– Permet compartir vídeo, àudio, pantalla i text.

– Permet agendar “vidios” i convidar participants pel mateix.

Arquitectura:

Jerarquia de pocs nivells, que ajudi a entendre l’estructura i faciliti la navegació entre les zones capitals.

Menú troncal amb les opcions principals. La opció actual es reflexarà amb un color tònic.

Botons agrupats per funció, que comparteixin forma i color.

Comportaments i interacció:

– Durant la conversa:

· L’usuari que parla és detectat per l’aplicació i s’executa un focus (conjunt de mecanismes preestablerts per donar relleu al locutor d’aquell moment) en temps real.

· Aquests mecanismes poden incloure l’aplicació d’un color tònic al marc de la imatge registrada de l’interlocutor actual i una lleugera ampliació de l’espai que ocupa la imatge en registre pertinent (tot per diferenciar-se de la resta d’usuaris que, en aquell moment no parlen).

· Si els participants decideixen no compartir àudio o vídeo amb la resta, ha de quedar reflexat al seu marc d’enregistrament (permisos visibilitzats).

– Fora de la conversa:

· L’usuari navega per un entorn estructurat que no quereixi formes d’interaccions no familiars amb aquest tipus d’aplicació (pulsació, lliscament).

· L’enregistrament d’àudio o vídeo no són necessaris.

· La política de notificacions ha de permetre que l’aplicació es comuniqui amb l’usuari per avisar-lo de trucades o agendes.

Debate0en Disseny d’interacció: videocomunicació – Sketch

No hay comentarios.

Publicado por

Disseny d’interacció: videocomunicaci – Storyboard d’interaccions

Publicado por

Disseny d’interacció: videocomunicaci – Storyboard d’interaccions

(1) Espero la trocada de la feina… (2) Espero la trocada de la feina… (3) Espero la trocada de la feina… (4) Espero la trocada de…
(1) Espero la trocada de la feina… (2) Espero la trocada de la feina… (3) Espero la trocada de la feina… (4) Espero…

(1) Espero la trocada de la feina…

(2) Espero la trocada de la feina…

(3) Espero la trocada de la feina…

(4) Espero la trocada de la feina…

(5) Espero la trocada de la feina…

(6) Espero la trocada de la feina…

Debate0en Disseny d’interacció: videocomunicaci – Storyboard d’interaccions

No hay comentarios.

Publicado por

Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió – Un prototip d’interacció

Publicado por

Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió – Un prototip d’interacció

1. Presentació. «Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió» és un petit projecte per l’assignatura de Disseny d’Interacció on es…
1. Presentació. «Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió» és un petit projecte per l’assignatura de Disseny…

1. Presentació.

«Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió» és un petit projecte per l’assignatura de Disseny d’Interacció on es fa un exercici predictiu d’interacció futura de l’ús de les ulleres dintre d’un marc especulatiu. Mitjançant un procés de descontextualització, portem aquestes ulleres i la seva interacció per defecte a explorar noves possibilitats.

2. L’objecte present.

Les ulleres són un objecte d’ús quotidià que té dues cares diferenciables: la mèdica i l’estètica. Aquestes dues concepcions són més pròpies d’un article de roba o accessori que no pas d’una pròtesi, i això té molt a veure a les actuals alternatives al wereable (com ara les lents de contacte o les intervencions quirúrgiques). Les seves característiques són les següents:

  • De fàcil instal·lació: es posen per sobre de les orelles i s’arrepengen al pont del nas.
  • Es poden ajustar mecànicament segons la forma de la cara i la diferència d’alçada dels punts d’agafament.
  • Cada usuari pot tindre més d’una, casdascuna amb especificacions diferents (material, dimensions, color, tipus de vidre o tipus i grau de correcció).
  • Existeixen models destinats a usos concrets en àmbits específics: ulleres de protecció contra substàncies químiques, de protecció contra la llum ultraviolada o de funció mixta (com ulleres per esports concrets com l’ski).
  • Són de natura portable, per tant admet un ús continu.

3. Analogies, suposicions i visió de futur.

En el present trobem ulleres que fan un ús intensiu de la tecnologia, com ara les ulleres de realitat augmentada (per feines d’ingenieria) i les de realitat virtual (relegades principalment als marcs d’entreteniment o docència).

Ulleres Google Glass de realitat augmentada, en funció de traducció simultània per afavorir la comunicació presencial.

 

Ulleres Meta Quest 2 (https://www.meta.com/es/quest/products/quest-2/).

 

Però realment, el que hem de preguntar-nos és: què podran fer unes ulleres per mi en un futur? Conservaran la seva natura mecànica? Seran «alguna cosa més» o potser «alguna altra cosa»? És possible que les seves funcions actuals acabin sent assumides per un altre objecte, amb una natura similar o completament diferent, o fins i tot que desapareguin.

Hi han dos factors que fan de les ulleres un producte molt interessant per ésser objecte de especulació: la permanència (és portable simultàniament durant la resta de tasques habituals) i la dependència (el sentit més desenvolupat dels humans és la vista). Doncs, el ventall de possibilitats és molt gran donat que el context d’ús adequat és qualsevol que pugui fer servir a la persona com a canal, començant per accentuar les seves qualitats actuals o per incorporar-ne de noves. Per exemple:

  • A nivell sanitari: un objecte que vigila certs indicadors vitals i els corretgeix sobre la marxa, ja sigui amb la presència de sistemes auxiliars o amb estimulació (pressió de l’ull, dioptries dinàmiques, circulació, filtre solar); un dispositiu que comparteix la mateixa informació amb facultatius mèdics.
  • A nivel comunicatiu, social i cultural: enviament d’informació d’entrada i sortida (reconeixement personal i intransferible, emprempta digital i serveis derivats, captura fideligna de dades visuals amb inscripció mnemònica); comunicació remota, transferència de dades a curta i llarga distància.

4. Exemples de descontextualització.

  • Projectar un document en una superfície en comptes de servir com a vehicle per visualitzar-lo.
  • Dispositiu per transmetre i no per veure.

5. Models d’interacció.

És tracta d’un objecte interioritzat i automatitzat i el seu model d’interacció no pot ser tàctil. Tenim:

  • Models d’entrada: eyetracking (seguiment i analítica cognitiva); enregistrament.
  • Models de sortida: informació visual / textual, sonora i vibració hàptica (aquesta última no necessàriament als propis ulls); internet de les coses.

6. Síntesi: especulem.

Bibliografia i recursos emprats.

Armengol, D., Casacuberta, D., Chacón, J., Garreta, M., Gondomar, R., Mora, A., Mora, J., Membrives, J., Monjo, T., Mor, E., Nieto, J., Zambrano, J. Design Toolkit. Barcelona: FUOC: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Auger, J. (2013). Speculative design: crafting the speculation. Digital Creativity, 24(1), 11-35. https://doi.org/10.1080/14626268.2013.767276.

Debate0en Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió – Un prototip d’interacció

No hay comentarios.

Publicado por

Disseny Centrat en l’Usuari: Interacció i videocomunicació – Value Proposition Canvas

Publicado por

Disseny Centrat en l’Usuari: Interacció i videocomunicació – Value Proposition Canvas

Elements a millorar: Les comunicacions de caire corporatiu tenen l’inconvenient de veure’s afectades molt negativament quan l’acte comunicatiu esdevé incomplert. Una raó…
Elements a millorar: Les comunicacions de caire corporatiu tenen l’inconvenient de veure’s afectades molt negativament quan l’acte comunicatiu esdevé…

Elements a millorar:

Les comunicacions de caire corporatiu tenen l’inconvenient de veure’s afectades molt negativament quan l’acte comunicatiu esdevé incomplert. Una raó per donar-se aquesta circumstància és la vessant tècnica: requeriments o problemes de xarxa són uns exemples.

Aquest és un fet que no existeix en l’acte conversacional físic i normotípic, per tant, es converteix en una variable de risc.

Requisits: Reduïr o estandaritzar els requisits tècnics per a una connexió estable.

Programació: Incorporar opcions per la programació de cites fent servir la mateixa aplicació de comunicació i així evitar acordar cites per telefònicament o per escrit.

Alternativa directa: Creació de canals alternatius a la mateixa plataforma de comunicació quan l’acte en curs falla.

Innovació en la interacció: Cal afegir noves maneres per expresar-nos, especialment en les converses de grup, més enllà de la conversa.


 

Bibliografia i recursos emprats:

Armengol, D., Casacuberta, D., Chacón, J., Garreta, M., Gondomar, R., Mora, A., Mora, J., Membrives, J., Monjo, T., Mor, E., Nieto, J., Zambrano, J. Design Toolkit. Barcelona: FUOC: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Free customizable Value Proposition canvas templates. (s. f.). EDIT.org. https://edit.org/blog/value-proposition-canvas-templates.

Debate0en Disseny Centrat en l’Usuari: Interacció i videocomunicació – Value Proposition Canvas

No hay comentarios.

Publicado por

Diari ARA, suport web: Wireframe

Publicado por

Diari ARA, suport web: Wireframe

2. Media: Medios tradicionales / Formatos digitales …
2. Media: Medios tradicionales / Formatos digitales …

Debate0en Diari ARA, suport web: Wireframe

No hay comentarios.

Publicado por

Informació de camp del recorregut: Commuting

Publicado por

Informació de camp del recorregut: Commuting

Introducció: Aquesta tasca enumera els elements obtinguts durant la recollida de dades per la creació d’un mapa d’experiència d’una activitat interactiva del meu…
Introducció: Aquesta tasca enumera els elements obtinguts durant la recollida de dades per la creació d’un mapa d’experiència d’una activitat…

Introducció:

Aquesta tasca enumera els elements obtinguts durant la recollida de dades per la creació d’un mapa d’experiència d’una activitat interactiva del meu entorn proper. Aquesta activitat forma part de la PAC 1: Interaccions: Mapa d’experiència de la matèria Disseny d’Interacció: Processos, mètodes i tècniques.

El commuting és un moment important en el meu dia a dia i esdevé clau per a la meva organització i el meu estat anímic per enfocar les properes hores. Ho divideixo en dues fases consecutives: una primera que m’ajuda a arrencar el dia i preparar-me per les possibles contingències durant el camí a la feina; i una segona que engloba el procés de commuting mateix, des de la sortida de casa fins a l’arribada al centre de treball. Com a nota adicional, afegir que actualment faig servir l’interfície del meu telèfon mòbil particular com a principal finestra a totes aquestes activitats. Som-hi.

El recorregut, primera fase (30 min.):

El despertador sona al meu telèfon mòbil. La meva primera interacció amb el món és intentar, amb més o menys èxit, arribar al botó tàctil proposat per interrompre l’alarma. Costa donat el seu tamany i les meves capacitats de primera hora. No disposo d’una opció per retardar o reprogramar l’avís per evitar cap ensurt.

Captura de l’app Alarma (iPhone XR).

 

Ara toca la neteja personal, on l’activitat principal és la dutxa. Interactuar amb la maneta no és difícil: consta de dos moduladors manipulables, un a cada extrem, que s’encarreguen de dirigir, per una banda, la sortida d’aigua (aèria fixa o màniga de mà, juntament amb la quantitat de caudal) i, per l’altra, la temperatura de sortida. Val a dir que el modulador de la temperatura té les indicacions pertinents, mentres que el modulador de la sortida d’aigua no indica com ha d’ésser manipulat.

Captura dels controls de la dutxa.

 

A continuació, la propera interfície que trobo és la del microones, que em calentarà el cafè. Consta de dos controls: el primer fixa la temperatura i el segon el temps d’aplicació. El ser analògic no em permet sel·leccionar un temps totalment precís. A més, aquests mecanismes es surten de l’eix amb el temps, provocant que les quantitats a escollir no siguin les adequades.

Captura del microones.

Durant aquesta estona miro al telèfon quin temps farà per si, per exemple, necessito un paraigües o un abric gruixut. M’asseguro de fer un desplaçament tàctil per mirar si les condicions a la tornada seran les mateixes o diferents.

Captura de l’app Tiempo (iPhone XR).

El recorregut, segona fase (25 min.):

Comença el commuting pròpiament. En sortir per la porta connecto els auriculars inalàmbrics i em poso música. Amb dues pulsacions a la pantalla comença la reproducció aleatòria de tota la biblioteca musical, que quedarà en segon plànol, mentres reviso l’activitat pròxima (calendari, correu, missatgeria instantània, etc.).

Captura de l’app Música (iPhone XR).

 

Captura de l’escriptori d’iOS (iPhone XR).

 

En arribar al metro, que és el meu mitjà de transport habitual per la ciutat, torno a fer servir el dispositiu mòbil per accedir-hi sense contacte. En el seu defecte, també porto alguna tarjeta física.

Imatge d’una persona fent servir el sistema de T-Mobilitat de TMB
(Enllaç: https://beteve.cat/mobilitat/t-mobilitat-proves-en-linia-preu-reduit/).

 

I fins el recorregut de les interfícies que faig servir a l’inici del dia a dia.

Debate0en Informació de camp del recorregut: Commuting

No hay comentarios.