Publicado por

Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió – Un prototip d’interacció

Publicado por

Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió – Un prototip d’interacció

1. Presentació. «Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió» és un petit projecte per l’assignatura de Disseny d’Interacció on es…
1. Presentació. «Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió» és un petit projecte per l’assignatura de Disseny…

1. Presentació.

«Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió» és un petit projecte per l’assignatura de Disseny d’Interacció on es fa un exercici predictiu d’interacció futura de l’ús de les ulleres dintre d’un marc especulatiu. Mitjançant un procés de descontextualització, portem aquestes ulleres i la seva interacció per defecte a explorar noves possibilitats.

2. L’objecte present.

Les ulleres són un objecte d’ús quotidià que té dues cares diferenciables: la mèdica i l’estètica. Aquestes dues concepcions són més pròpies d’un article de roba o accessori que no pas d’una pròtesi, i això té molt a veure a les actuals alternatives al wereable (com ara les lents de contacte o les intervencions quirúrgiques). Les seves característiques són les següents:

  • De fàcil instal·lació: es posen per sobre de les orelles i s’arrepengen al pont del nas.
  • Es poden ajustar mecànicament segons la forma de la cara i la diferència d’alçada dels punts d’agafament.
  • Cada usuari pot tindre més d’una, casdascuna amb especificacions diferents (material, dimensions, color, tipus de vidre o tipus i grau de correcció).
  • Existeixen models destinats a usos concrets en àmbits específics: ulleres de protecció contra substàncies químiques, de protecció contra la llum ultraviolada o de funció mixta (com ulleres per esports concrets com l’ski).
  • Són de natura portable, per tant admet un ús continu.

3. Analogies, suposicions i visió de futur.

En el present trobem ulleres que fan un ús intensiu de la tecnologia, com ara les ulleres de realitat augmentada (per feines d’ingenieria) i les de realitat virtual (relegades principalment als marcs d’entreteniment o docència).

Ulleres Google Glass de realitat augmentada, en funció de traducció simultània per afavorir la comunicació presencial.

 

Ulleres Meta Quest 2 (https://www.meta.com/es/quest/products/quest-2/).

 

Però realment, el que hem de preguntar-nos és: què podran fer unes ulleres per mi en un futur? Conservaran la seva natura mecànica? Seran «alguna cosa més» o potser «alguna altra cosa»? És possible que les seves funcions actuals acabin sent assumides per un altre objecte, amb una natura similar o completament diferent, o fins i tot que desapareguin.

Hi han dos factors que fan de les ulleres un producte molt interessant per ésser objecte de especulació: la permanència (és portable simultàniament durant la resta de tasques habituals) i la dependència (el sentit més desenvolupat dels humans és la vista). Doncs, el ventall de possibilitats és molt gran donat que el context d’ús adequat és qualsevol que pugui fer servir a la persona com a canal, començant per accentuar les seves qualitats actuals o per incorporar-ne de noves. Per exemple:

  • A nivell sanitari: un objecte que vigila certs indicadors vitals i els corretgeix sobre la marxa, ja sigui amb la presència de sistemes auxiliars o amb estimulació (pressió de l’ull, dioptries dinàmiques, circulació, filtre solar); un dispositiu que comparteix la mateixa informació amb facultatius mèdics.
  • A nivel comunicatiu, social i cultural: enviament d’informació d’entrada i sortida (reconeixement personal i intransferible, emprempta digital i serveis derivats, captura fideligna de dades visuals amb inscripció mnemònica); comunicació remota, transferència de dades a curta i llarga distància.

4. Exemples de descontextualització.

  • Projectar un document en una superfície en comptes de servir com a vehicle per visualitzar-lo.
  • Dispositiu per transmetre i no per veure.

5. Models d’interacció.

És tracta d’un objecte interioritzat i automatitzat i el seu model d’interacció no pot ser tàctil. Tenim:

  • Models d’entrada: eyetracking (seguiment i analítica cognitiva); enregistrament.
  • Models de sortida: informació visual / textual, sonora i vibració hàptica (aquesta última no necessàriament als propis ulls); internet de les coses.

6. Síntesi: especulem.

Bibliografia i recursos emprats.

Armengol, D., Casacuberta, D., Chacón, J., Garreta, M., Gondomar, R., Mora, A., Mora, J., Membrives, J., Monjo, T., Mor, E., Nieto, J., Zambrano, J. Design Toolkit. Barcelona: FUOC: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Auger, J. (2013). Speculative design: crafting the speculation. Digital Creativity, 24(1), 11-35. https://doi.org/10.1080/14626268.2013.767276.

Debate0en Les ulleres del futur: Més enllà de la televisió – Un prototip d’interacció

No hay comentarios.