Introducció:

Aquesta tasca enumera els elements obtinguts durant la recollida de dades per la creació d’un mapa d’experiència d’una activitat interactiva del meu entorn proper. Aquesta activitat forma part de la PAC 1: Interaccions: Mapa d’experiència de la matèria Disseny d’Interacció: Processos, mètodes i tècniques.

El commuting és un moment important en el meu dia a dia i esdevé clau per a la meva organització i el meu estat anímic per enfocar les properes hores. Ho divideixo en dues fases consecutives: una primera que m’ajuda a arrencar el dia i preparar-me per les possibles contingències durant el camí a la feina; i una segona que engloba el procés de commuting mateix, des de la sortida de casa fins a l’arribada al centre de treball. Com a nota adicional, afegir que actualment faig servir l’interfície del meu telèfon mòbil particular com a principal finestra a totes aquestes activitats. Som-hi.

El recorregut, primera fase (30 min.):

El despertador sona al meu telèfon mòbil. La meva primera interacció amb el món és intentar, amb més o menys èxit, arribar al botó tàctil proposat per interrompre l’alarma. Costa donat el seu tamany i les meves capacitats de primera hora. No disposo d’una opció per retardar o reprogramar l’avís per evitar cap ensurt.

Captura de l’app Alarma (iPhone XR).

Ara toca la neteja personal, on l’activitat principal és la dutxa. Interactuar amb la maneta no és difícil: consta de dos moduladors manipulables, un a cada extrem, que s’encarreguen de dirigir, per una banda, la sortida d’aigua (aèria fixa o màniga de mà, juntament amb la quantitat de caudal) i, per l’altra, la temperatura de sortida. Val a dir que el modulador de la temperatura té les indicacions pertinents, mentres que el modulador de la sortida d’aigua no indica com ha d’ésser manipulat.

Captura dels controls de la dutxa.

A continuació, la propera interfície que trobo és la del microones, que em calentarà el cafè. Consta de dos controls: el primer fixa la temperatura i el segon el temps d’aplicació. El ser analògic no em permet sel·leccionar un temps totalment precís. A més, aquests mecanismes es surten de l’eix amb el temps, provocant que les quantitats a escollir no siguin les adequades.

Captura del microones.

Durant aquesta estona miro al telèfon quin temps farà per si, per exemple, necessito un paraigües o un abric gruixut. M’asseguro de fer un desplaçament tàctil per mirar si les condicions a la tornada seran les mateixes o diferents.

Captura de l’app Tiempo (iPhone XR).

El recorregut, segona fase (25 min.):

Comença el commuting pròpiament. En sortir per la porta connecto els auriculars inalàmbrics i em poso música. Amb dues pulsacions a la pantalla comença la reproducció aleatòria de tota la biblioteca musical, que quedarà en segon plànol, mentres reviso l’activitat pròxima (calendari, correu, missatgeria instantània, etc.).

Captura de l’app Música (iPhone XR).

Captura de l’escriptori d’iOS (iPhone XR).

En arribar al metro, que és el meu mitjà de transport habitual per la ciutat, torno a fer servir el dispositiu mòbil per accedir-hi sense contacte. En el seu defecte, també porto alguna tarjeta física.

Imatge d’una persona fent servir el sistema de T-Mobilitat de TMB

(Enllaç: https://beteve.cat/mobilitat/t-mobilitat-proves-en-linia-preu-reduit/).

I fins el recorregut de les interfícies que faig servir a l’inici del dia a dia.